18 DE JULIOL

Qui s'en recorda del 18 de Juliol del 36?

Per sort o per desgràcia sembla que només hi pensa en Franco de Rac1.

Buscant alguna imatge per penjar dins de l'article, he teclejat al google "alzamiento nacional". He alucinat de la quantitat de pàgines relacionades amb el cop d'estat. I encara he alucinat més amb les opinions que s'hi expresen, que, pel fet de ser opinions les hauria de respectar, però m'ès imposible donar ni tant sols veu a aquesta gent que després de 70 anys, continuen pensant i defensant que vam tenir sort d'ells, que oh!! ens van salvar.
No entraré pas a defensar la República, que a mí em sembla que es defensa sola, si tinc amb compte que era el resultat d'unes eleccions.
Podria entrar a buscar-li defectes i fer una llista llargíssima, començant pels disturbis(provocats) i acabar amb l'incompetència del polítics.
Peró no, a mí m'agarden les històries petites, les de la gent que li va tocar viure tot allò, la de tota aquella gent que durant quaranta anys, van callar per por.
A casa no s'ha callat mai, i a vegades ho hauriem de fer XD; els avis ens han parlar molt de l'entrada dels nacionals. Ara que ho vull escriure, però, les converses de ben dinat s'em barregen i no ser ben bé a quin front van lliutar o a on es van amagar. (Prometo posar-hi més atenció i em sembla que haurè de fer el cafè amb una llibreta).
Potser és perqué les coses que m'agaraden més escoltar dels meus avis, son les coses de cada dia, la feina, el menjar, la roba, la salut, l'escola, la manera de fer, el contrabando,la por...
Per aprendre l'avanç dels colpistes i la retirada fins a la frontera del govern, ja tinc els llibres d'història. Llibres plens d'estadístiques de morts i ferits, presoners i vencedors. I sobretot d'homes. Sembla que les dones no van patir la guerra. Bé sí, les poques que es van atrevir a lluitar en algun front, i para de comtar.