I QUE DURI

El meu lloc de treball: ordinador i plotter

Ja em perdonareu, els milers de lectors que té aquest bloc, però a vegades em costa molt escriure un article diari.

Jo que sempre tinc opinió per tot, i si no en tinc m'he l'invento, quan em poso davant la pàgina en blanc no em surten les frases tan bé com voldria. Podriem dir que sóc una mena de contertuliana de la nostra, que a vegades vull ser la que crida més, i per tant, la que tinc menys raó. Perdoneu-me però l'edat ho cura tot, i procurarè cridar menys i escoltar més.

Va, després d'aquesta autoflagelació, anem pel resum setmanal.

Aquest últims vint dies, he estat sola a l'oficina, ja que el jefe era de vacances. Un luxe estiuenc.

Els dematins començo el dia amb un cafè a l'Europa llegint el diari el Punt per posar-me al dia de les xaferderies polítiques o seudopólítiques gironines.

Unes de les noticíes de portada d'avui, era l'obertura del nou tram Argelaguer-Besalú, del que serà l'autopista dels pirineus, que juntament amb el túnel de Bracons, ens permetrà anar de la Jonquera a Barcelona sense pagar ni un duro.

Desprès del cafè torno a la feina on m'esperen els projectes que tenim en marxa.

La meva feina és força variada; el fet d'estar sola fa que m'encarregui de quasi tot. Desde aixecaments d'edificis, topogràfics, redacció de projectes, amidaments, estudis de seguretat, paperasses vàries i la comtabilitat de l'empresa. Faig sevir forçes programes informàtics, que han revolucionat la feina de delineant en els últims quinze anys.

Per dibuixar faig servir el Cad 2007; ja m'estic baixant el 2008 (perdò: compartint). A part dels típics word i exel, em barallo amb el fhotoshop i tota la gestió de l'activitat la faig amb l'apartot.

Qui s'en recorda del paralex i l'escaire i el cartabó ?. Per no parlar dels rotrings i les gillets. Crec que és molt important no quedar-se enrera en aixó de la tecnologia, tot i que a vegades costa. Renovar-se o morir.

Treballo fins a la una del migdia, i solo anar a dinar al self o al kims. Un dels plaers del dia, be desprès de dinar quan la contra de la Vanguardia m'espera amb un cafè calent.

M'hi torno a posar cap a dos quarts de dues i plego cap a quarts de quatre. Està bè no?. Si faig valanç dira que sóc una privilegiada: una feina que m'agrada i un horari que està molt bé.

I que duri.