El dia més important pel besalunecs, a part de Sant Prim, és el dia dels Dolors.
El Dolors es celebra el divendres abans del dia del Ram. Però dies a bans o mesos ja es comença a preparar el que serà la professor.
Es tracta d'una festa religiosa organitzada per la Venerable Congregació dels Dolors, que va ser fundada ara fa 309 anys.
El trucu d'haver arribat fins avui exatament igual que fa tans anys, al meu entendre, ha sigut al fet que molta gent no ho viu com un acte de fè, sinó com un acte de respecte a la tradició, a l'orgull de ser de Besalú i de tenir una professor que ha sapigut mantenir-se autèntica. Per turistes ja tenim els altres dies de l'any.
Però no deixa de ser un acte religiòs amb tots els tics carques arrossegats i augmentats en els últims anys. Queda lluny, la congregació, de ser una entitat moderna, deixant a banda la pàgina web, ja que el paper de la dona, per possar un exemple, queda restringit a rentar i planxar la roba dels Manaies i els Estaferms, vestir i engalanar la Mare de Deu... i algunes a fer de soldars. Ridícul. Intentar posar-se al dia possant noies a les files dels Estaferms...
Però en canvi de moment cap dona no pot ser Pendonista o Priora. La màxima distinició per un congregant.
Però esclar, ningú m'obliga a ser congregant encara ara, d'una entitat que considero que ha reculat en els seves opinions respecte a la fè i de com han d'actuar els seus membres.
Però bé demà és el gran dia i ja de bon dematí es nota a tot el poble l'aire de festa, de dia gran.
A les dotze del migdia es celebra l'ofici solemne amb orquestra i el pendonista amb els seus comisaris. Sortin de missa el pendonista de l'any passat acompanyat de tot el poble van fins a la casa del nou prior. Allà l'emoció es comença a notar quan el pendó és aixecat desde el carrer fins al balcó ben engalanat.
Desprès de dinar podem assitir al rosari, a l'entrada i sortida de congregants i ja cap al vespre, els tambors del Estaferms i els Manaies començen a sonar per tots els carrers del poble.
Tot està a punt, el Prat de Sant Pere ple de gent, i el silenci. Comença la professor, les dones primer, despres els homes; i al mig els apòtols, els imporperis, les bestes posant ordre, les tres maries, la creu, els jueus... i la Mare de Deu.
El gran moment es viu a la Plaça Major. Enmig d'un silenci sorprenen les veus dels apostols canten la Salve. Només es pot viure, no es pot explicar.
Per acabar el Estaferms fan l'Acatus, o sigui fan una reverencia davant la Verge dels Dolors en senyal de respecte, com a soldats defensors seus que són.
