NORMALS

Si fosim un país normal que tingues una literatura normal, una música normal, una tele normal, un cinema normal... tot normal, no hauriem de demanar perdó per tot el que fem o hem fet.

Es podria dir que n'hem fet de molts colors, bones i dolentes, però d'escriure,(no pas jo) en sabem un rato.

Com deia si fosim un país normal, posem-hi Escòcia, la Merçè Rodoreda, per posar un exemple, seria coneguda a tot el mon i dels seus llibres n'haurien fet pel.licules. Però va tenir la mala sort de ser catalana. Que hi farem. Hi deu haber coses pitjors.

Com que em sembla que tenim complexe d'inferioritat, pujem als altars, les isabeles allendes de torn i tanquem els ulls al que tenim a casa, no fos cas que ens digesin que som provincians, que no estem oberts al món.
No respecten i estimen als seus escriptors els països normals?

No he pas posat el seu nom per casualitat, doncs estic condicionada per fet de que estitc acaban de llegir el Mirall Trencat. Trobo en els seus llibres, històries petites de grans dones, valentes.

A la Merçè Rodoreda se l'ha comparada amb la Virginia Wolf, que jo una noia de poble conec i fins hi tot he llegit algun llibre; algú de Càceres coneix la Rodorera?

FESTA DEL CASAL

Ahir al vespre els nens del casal van representar, a darrera el centre cívic, l'obra de teatre: La Barretina Màgica. Era per cel.lebrar el final del casal al juliol tot i que a l'agost encara continua.

Tot va estar molt bé, el decorat, l'atretzzo, la música i sobretot l'interpretació dels nens.

La Berta feia de filla del pagés i tenia força paper, tot i que la vergonya se la menjava. En Lluc en canvi amagat darrera el bec d'un gall va passar força desapercebut.

Desprès de l'obra amb els meus pares, que havien arribat de viatge per França, i en Pere, la Gemma i la Martina vam anar a sopar a la fresca de l'hort.

Vam tastar les delicadeses de les terres veïnes, patès, formatges i xampany, una bona manera de passar la calor d'aquest estiu que tot just arriba.